El davanter centre, on les lesions li van respectar, allargaria la seva vida futbolística fins als 39 anys, va jugar amb el Gimnàstic de Tarragona 328 partits, fent 181 gols, l’afició li va perdonar la seva marxa al màxim rival, al Reus, on va fixar la temporada 1967/1968, justament aquell any, Serer va retrobar-se amb el Nàstic, però aquest cop, amb diferent samarreta, del grana a la roig-i-negre, això passaria el 28 d’Abril del 1968, llavora’ns els tarragonins no jugarien a on ho fan ara, si no que a l’ Avinguda Catalunya, aquell dia el Reus va sortir ovacionat per l’afició local, pel fet del jugador Valero. 
  

  El golejador Valero tornaria al 1970 a Can Nàstic per retirar-se de la seva llarga vida futbolística, on es va quedar una frase, que deia; No diga gol, diga Serer. 

Serer quan jugava amb el Real Zaragoza, abans de marxar a Tarragona.

Aquell partit, de la tornada de Valero a l'Avinguda Catalunya, acabaria per un favorable 2-0 pel Gimnastico (Nàstic de Tarragona) primer marcaria López, després de que Mercadé executés una falta als 7’ i després de diferents remats a la porteria del porter reusenc Parisi faria el definitiu 2-0. 

 Ja diferents jugadors del Reus, anteriorment han passat pel Nàstic, ara actualment Socias, Álvaro, Duran, ja van jugar anteriorment amb el conjunt grana, Socias i Álvaro van coincidir en la mateixa temporada 2000-01, ells ara tenen a Virgili on la temporada 2005-06 va estar amb el Reus.