Una 2a volta molt llarga



Tots els trens porten a Miranda, i allí va ser el primer ontour amb tren, obligava a fer nit i al costat de l’estació, un hotel de 4 estrelles, més barats que les pensions del costat. Recordo el gol de Querol a pocs minuts del final, que va servir per empatar el partit. Els que ens vam desplaçar a Miranda, ens vam trobar a les 3 de la tarda i sense dinar, buscàvem un lloc per “jalar” alguna cosa, però en cap lloc excepte un, no ens volien fer el dinar, després del partit i sent ja l’hora de sopar. A les 21:30 ja havien tancat cuina de molts bars, perquè allí sol hi ha bars. Això sí, sempre hi havia algun bar que et faria un entrepà de bacon i formatge, però en aquell bar, tots els entrepans son de truita i el que hagis demanat.  


Dos setmanes després tocava anar a Soria, el pitjor partit de la temporada, però allí vam ser una trentena, per animar a l’equip. Sol recordo veure Esglésies,  bars on no et deixen cantar càntics del teu equip, bon menjar i poc més. Perquè futbol poc. Almenys vaig aprendre, bé, en anys anteriors també, que si surts per la nit, i arribes a casa a 1h de tornar a marxar, millor no tombar-se al llit, per fer una migdiada.

Foto amb altres aficionats del Mirandes
Durava la ressaca de feia una setmana, que agafava un vol cap a Jerez, per passar 5 dies per terres gaditanes. Segurament el millor ontour, queia una setmana abans de carnaval, festa assegurada, sobretot dissabte per la nit. El dia del partit, un amic d’allà ens va ensenyar la ciutat i els racons que amaga la ciutat més antiga de la Peninsula, a part de veure el temple del Carranza, també en l’escapada a Jerez, un altre dia, vam poder entrar a Chapín, accedir a la part dels ultres, tot amb restes de bengales. Pescadito frito i estrella Galicia va estar a l’altura de l’ ontour. I com no podia ser, en l’estada, es va agafar l’hotel més barat que hi havia a booking, un hotel davant del puticlub. Per cert, en algun bar et pots trobar diferents marques de cervesa, però el que porta dins de l’ampolla es Cruzcampo, que no us enganyin!

Tebas, ja cansat de que li escriguis tuits, que retardes els partits a casa, ja que les prèvies passen volant i veus als jugadors sortir al camp per la televisió. Va decidir ficar els propers desplaçaments en dilluns, i tocava anar a veure el líder, al seu camp, que per cert es va treure un punt, que servia per respirar.

Barri marítim, conegut com tarragona o quelcom així, el desplaçament que estàs més temps esperant a sortir, que de camí al camp. Per poder tindre una seguretat, vam anar amb bus. I només arribar, com uns 50 mossus, ens van acorralar, per acompanyar-nos al camp. Partit avorrit, mooolt avorrit. El Reus tan sol, va tirar un cop que va entrar, però abans d’aquell xut, van tindre que passar 90minuts. Que per cert, a la jugada següent marcava el Nàstic, però en un clar fora de joc. Semblava el guió escrit, per algun aficionat roig-i-negre. I amb el 0-1 a favor del Reus, es va acabar el partit.

Però no acabava quan el col·legiat va xiular el final, a partir d’aquell moment, els “bons” aficionats van començar a tirar pedres o trossos del mateix camp, pals de ferro, ampolles d’aigua... i si el partit va acabar abans de les 9 de la nit, sobre les 10:15 de la nit, els aficionats del Reus, sortíem d’aquell camp, que amb més de 40 anys, tenen el valor d’anomenar-lo Nou Estadi, quan amb la mà pots agafar trossos de terra o d’escala.

Hem patit, hem viatjat, i el millor que et dona el futbol son els amics que fas, tant a casa, com a fora amb els de l’equip contrari. La temporada que ve, seguirem d’ontour!

1a temporada al futbol professional



I que no sigui la ultima i que hi hagi moltes més! Ja fa dos temporades, que vaig deixar de comentar els partits, però vaig seguint anant al camp, com ja fa més de 10 anys!

Aquest any, ens hem dedicat a gaudir del futbol i perquè no en algunes ciutats em fet turisme. Tot va començar després de saber el calendari, i sobretot l’horari del partit, tocava començar a ses illes un dissabte a les 19h, però vam decidir anar un divendres per la tarda, justament amb l’avió que agafaven els jugadors. Uns vam arribar el divendres i altres el mateix dia de partit, ens vam ajuntar en un bar de Palma, on si feien quelcom semblant a patates braves, i no les que vam menjar a Elda feia 3 mesos enrere. El partit no va poder anar millor, una victòria al 89’ obra de Benito, un golàs! Després tocava celebrar-ho amb unes birres pels carrerons de Palma. Ja diumenge, tocava fer d’alemany per l’illa que a la nit tocava tornar a l’aeroport, que a les 7 sortia l’avió cap Barcelona.

Alguns dels que vam estar a Mallorca

Fins a l’octubre no tornàvem d’ ontour, aquest cop va ser a Girona, on vam patir la 1a derrota de la temporada. Massa bonic era tot, però quina gran rebuda, que allà era el dia del soci, i “donaven” botifarra i birra. Dos setmanes després tocava Murcia, vam anar amb cotxe, després d’aquell desplaçament, als 5 que vam anar amb cotxe, el club ens va regalar una bufanda a cada u, que més per celebrar l’única victòria fora de la temporada amb més d’ un gol de diferencia amb el rival.

Amb el mateix pla que Murcia, dos dies abans de jugar, organitzàvem el viatge cap Alcorcón, però ja sí tocava fer nit per allà. També vam aprofitar per anar a veure a la tieta, que viu allà, que a més a més, ens va fer el sopar, i ara sembla que té 4 nebots més. El partit, va ser el pitjor, fins aquell moment de la temporada, no s’havia viatjat a Soria, però això ja us ho explicaré a la 2a part. El sopar que va sobrar, va servir per dinar el dia següent a la parada de servei de La Muela.

L’últim desplaçament de la 1a volta, després d’assaborir la victòria i fer-nos més forts en la derrota, tocava desplaçament a Zaragoza. Que va ser d’empat. Pel desplaçament hi havia dos opcions, anar amb bus, o en cotxe i quedar-se per allà el cap de setmana, ja podeu imaginar quina va ser l’elegida. A l’hora de dinar, servidor es va donar compte que l’entrada comprada pel mati es va quedar a l’hotel, i es tenia que tornar a per ella, si volia veure el partit. De camí sol hi havia 30min caminant i dos casinos.

Mallorca – Girona – UCAM – Alcorcon – Zaragoza, els 5 primers ontours de la 1a experiència a 2a divisió. Cada u té el seu tresor, la seva anècdota, demà tindreu la segona volta.

Final d’una temporada inoblidable



 La temporada començava a la Pobla de Mafumet, a uns 20min de Reus. El resultat va ser d’empat a 1, però van anar passant les jornades, i poc a poc anàvem escalant posicions, fins arribar al 1r lloc a la taula, i encarà que es deixes escapar, el dia i en l’hora clau es va tornar aconseguir. Després de passar 3 eliminatòries de  Copa del Rei, Ascó, Arandina i Lleida, ens va tocar jugar contra el Atlético de Madrid, un primer premi del que seria la temporada. Si els partits de copa duressin 34 minuts i fos un sol partit, el Reus, hagués estat a vuitens, però s’han de jugar el 180minuts. Vam acabar l’any amb 1 derrota en 18 jornades. Vam canviar d’any i va arribar una nova derrota, aquest cop a casa contra el Cornellà.

El Villarreal B anava 1r el Reus 2on amb poc marge de diferencia. I en el partit al Mini de Villarreal, el Reus tenia opcions d’acabar líder en cas de victòria. Però l’àrbitre, va expulsar a 3 jugadors del Reus, tot i així, el partit va acabar 1-1. De desplaçament em quedo amb Balears, sortir de Reus a les 5 del matí, agafar l’avió a les 8, anar a Son Malferit, i després tornar agafar el vol de una mica abans de les 5 i de nou cap a Reus.

Després de fer-me 12 desplaçaments i no aconseguir la victòria en cap dels desplaçaments, em vaig rumiar si anar a Elda... No se com ho vaig fer, però els amics, hem van guardar un lloc al cotxe, però ja m’anaven buscant l’estació i els horaris de tren d’Elda. Millor impossible, 0-4.

A la setmana següent el camp feia goig contra el Xàtiva, això sí, regalant entrades, i l’última jornada, el Villarreal depenia d’ ell mateix per acabar líder, el Reus buscava que aquests no guanyessin i d’Hèrcules que perdessin tots dos. Finalment el Reus va guanyar, i uns 30 segons després el Villarreal B, empatava a Sant Adrià, festa grossa a Cornellà. El Reus acabava líder!

Al sorteig ens tocava el Racing de Santander, anada al Sardinero, diumenge servidor va dormir 1 hora, i a les 6 del matí #RoadToSantander al camp un festival, guanyar 0-3 i encarrilar l’ascens a 2a Divisió. D’aquell partit em quedo amb el gest de l’afició racinguista, esperant-nos a la sortida, fent-nos un passadís i  aplaudint-nos als aficionats roig-i-negres.

La tornada va ser la festa, minut 7, David Haro, amb el 7 a l’esquena, feia el gol que acabava de sentenciar l’eliminatòria, Jordi Pitarque, potser té quelcom a veure.

Ara sol quedava disputar la ‘patxanga’ que organitza la RFEF, per quedar campió de campió! Els dos partits, amb una emoció enorme, quedant 0-0 en el global, al final als penals la loteria la va guanyar l’ UCAM. Ara penso jo, amb els dos partits aquests que han sigut de màxima intensitat, es tindria que jugar el partit de desempat, i així fins que algú acabés guanyant dins dels 90 minuts. Res de pròrroga ni penals, es una pèrdua de temps. Com aquest partit. Ara sí, vacances merescudes per ambos equips.

En aquests dos anys, al jugar contra el Racing de Ferrol i el Racing de Santander, una mica del Racing si que m’he fet. I des de aquí li desitjo el millor!