Ja fa temps que no escrivia per aquí, i segurament avui sigui l’últim cop que també ho faci i toca dir gairebé adéu al meu equip, al que fa molts anys que seguixot. Encarà recordo, tindria uns 10 anys quan el meu pare em va portar per primer cop al Municipal, en el que m’he sentit com a casa, i ho ha sigut setmana si, setmana no.

Mai algú m’ha fet plorar tant com ho ha fet el Sr. Oliver, perquè he vist com a poc a poc deixava morir la seva empresa, el que per mi és el meu escut, uns colors que porto a la sang, perquè si, la meva sang, a part de vermella, també surt negre. No li desitjo cap mal, però que cada dia, quan se’n vagi a dormir recordi el que ha fet. No a mi, sinó a tots els que estimem aquest club.

Farà gairebé un mes,a Alcorcón se’m ficaven els pèls de punta, quan al primer minut l’afició localaplaudia la decisió del Reus en no voler jugar el 1r minut de joc. I durant aquest temps, no he pogut evitar recordar aquell descens a 3a, vs Osasuna B, com tampoc de l’ascens a Nijar, en un any molt complicat, ni dels ontours a 3a, 2a B i 2a Divisió i encarà menys de Santander.




Dels ontours, em guardo, viatges, les anècdotes, moltes, no ho dubteu! I sobretotl’amistat amb els que hem seguit aquest equip. I que gràcies al futbol he conegut a persones d’arreu del territori, amb el mateix sentiment a l’equip de la seva ciutat i que en el fons et fa ser simpatitzant d’aquell equip.

Queda un fil d’esperança i ara amb els jugadors que han cobrat, s'hauria de seguir competint però no estan amb els ànims per poder competir al nivell que exigeix la categoria, per cert molt maca i espectacular els camps de futbol i les ciutats que té darrere. En el millor dels casos, es baixen dues categories, això si, amb un càstig i començar a fer més gran el deute que ha deixat aquest senyor.

La ironia de Joan Oliver, és al seu currículum és periodista i economista:
1 No ha sabut comunicar la situació en tot moment
2 Tampoc ha sabut com gestionar el pressupost.

Que no tindre diners al 1r mes de competició ja pot ser greu, amb tot el control que porta la lliga, en el tema econòmic. I no és el 1r cop que ho fas, que l’any de l’ascens els guerrers van estar 5-6 mesos sense cobrar.

Ara i sempre Força Reus, no deixarem que 109 anys d’història morin. I pel bé del futbol Sr. Joan Oliver, no agafi cap equip de futbol i menys per fer-ho empresa seva. El que hem passat aquest temps, no ho desitjo a ningú, ni al pitjor enemic. Ni al Nàstic, ni al Níjar, ni al Sangonera o com vulgui que es digui ara.


No em vull acomiadar-me sense donar les gràcies a tots els aficionats rivals, pel suport aquestes setmanes, ha quedat clar que en els moments complicats no existeixen els colors. Ús tindre sempre al cor!