Tots els trens porten a Miranda, i allí va ser el primer ontour amb tren, obligava a fer nit i al costat de l’estació, un hotel de 4 estrelles, més barats que les pensions del costat. Recordo el gol de Querol a pocs minuts del final, que va servir per empatar el partit. Els que ens vam desplaçar a Miranda, ens vam trobar a les 3 de la tarda i sense dinar, buscàvem un lloc per “jalar” alguna cosa, però en cap lloc excepte un, no ens volien fer el dinar, després del partit i sent ja l’hora de sopar. A les 21:30 ja havien tancat cuina de molts bars, perquè allí sol hi ha bars. Això sí, sempre hi havia algun bar que et faria un entrepà de bacon i formatge, però en aquell bar, tots els entrepans son de truita i el que hagis demanat.  


Dos setmanes després tocava anar a Soria, el pitjor partit de la temporada, però allí vam ser una trentena, per animar a l’equip. Sol recordo veure Esglésies,  bars on no et deixen cantar càntics del teu equip, bon menjar i poc més. Perquè futbol poc. Almenys vaig aprendre, bé, en anys anteriors també, que si surts per la nit, i arribes a casa a 1h de tornar a marxar, millor no tombar-se al llit, per fer una migdiada.

Foto amb altres aficionats del Mirandes
Durava la ressaca de feia una setmana, que agafava un vol cap a Jerez, per passar 5 dies per terres gaditanes. Segurament el millor ontour, queia una setmana abans de carnaval, festa assegurada, sobretot dissabte per la nit. El dia del partit, un amic d’allà ens va ensenyar la ciutat i els racons que amaga la ciutat més antiga de la Peninsula, a part de veure el temple del Carranza, també en l’escapada a Jerez, un altre dia, vam poder entrar a Chapín, accedir a la part dels ultres, tot amb restes de bengales. Pescadito frito i estrella Galicia va estar a l’altura de l’ ontour. I com no podia ser, en l’estada, es va agafar l’hotel més barat que hi havia a booking, un hotel davant del puticlub. Per cert, en algun bar et pots trobar diferents marques de cervesa, però el que porta dins de l’ampolla es Cruzcampo, que no us enganyin!

Tebas, ja cansat de que li escriguis tuits, que retardes els partits a casa, ja que les prèvies passen volant i veus als jugadors sortir al camp per la televisió. Va decidir ficar els propers desplaçaments en dilluns, i tocava anar a veure el líder, al seu camp, que per cert es va treure un punt, que servia per respirar.

Barri marítim, conegut com tarragona o quelcom així, el desplaçament que estàs més temps esperant a sortir, que de camí al camp. Per poder tindre una seguretat, vam anar amb bus. I només arribar, com uns 50 mossus, ens van acorralar, per acompanyar-nos al camp. Partit avorrit, mooolt avorrit. El Reus tan sol, va tirar un cop que va entrar, però abans d’aquell xut, van tindre que passar 90minuts. Que per cert, a la jugada següent marcava el Nàstic, però en un clar fora de joc. Semblava el guió escrit, per algun aficionat roig-i-negre. I amb el 0-1 a favor del Reus, es va acabar el partit.

Però no acabava quan el col·legiat va xiular el final, a partir d’aquell moment, els “bons” aficionats van començar a tirar pedres o trossos del mateix camp, pals de ferro, ampolles d’aigua... i si el partit va acabar abans de les 9 de la nit, sobre les 10:15 de la nit, els aficionats del Reus, sortíem d’aquell camp, que amb més de 40 anys, tenen el valor d’anomenar-lo Nou Estadi, quan amb la mà pots agafar trossos de terra o d’escala.

Hem patit, hem viatjat, i el millor que et dona el futbol son els amics que fas, tant a casa, com a fora amb els de l’equip contrari. La temporada que ve, seguirem d’ontour!