Després d’unes quantes temporades seguint al Reus, si m’he de quedar amb una temporada seria la del 2006/2007, tot i ser eliminat per un gran Betis B a la promoció d’ascens a 2b, aquell any es van fer mèrits per poder-hi estar, però la mala sort no va estar al costat reusenc.

Aquell any el Reus seria el líder de 3a divisió amb 82p. sobretot destacat pels 12 gols encaixats, el porter d’aquella temporada era Pociello, ara porter del Monzón, però se’ns dubte un porter molt recordat a la capital del Baix Camp.

Aquella temporada, en el grup hi havia el Sabadell i el Girona, ara els dos a 2a, tant com als arlequinats com als gironins els roig-i-negres guanyarien els 4 partits (1a i 2a volta) tots pel mateix resultat 1-0, és va estar fins a 5 partits seguits sense encaixar ni un gol i en dues ocasions durant la temporada, durant la temporada sol es van encaixar gols en 11 parits, el 
Peralada va ser l’únic equip que aconseguiria fer 2 gols durant la temporada a David Pociello, això passaria a l’Alt Emporda, encarà que els reusencs guanyaren per 2-3 i tornar al liderat, ja que la zona alta entre Reus, Sabadell i Girona estava molt igualat, no va ser fins la última jornada, a Balaguer, on el Reus va aconseguir el liderat total.

La llàstima va ser al play-off, també llàstima de que abans no sigui com es fa ara, que el líder de cada grup té l’oportunitat de pujar a la 1a i si perd té repesca, abans es feia en un format lliga, on jugaves dos partits.

Els elegits serien el Beasain i el Betis B, a San Sebastian s’empataria a 2, mentre a la tornada es guanyaria per 2-1 això implicava enfrontar-se contra l’altre guanyador, l’equip sevillà, on el Reus i els aficionats que és van desplaçar cap al Barri Heliópolis de Sevilla, van poder gaudir del camp Ruiz de Lopera, ara anomenat Benito Villamarin.

Però contra els andalusos no va sortir la jugada rodona, a fora es va perdre 2-0 i el dia de Sant Joan, que la festa podria a ver sigut més gran encarà, tot i que en el 55’ estava tot de cara, per somiar una vegada més en l’ascens, però poc després s’anirà tot a noris i la bona feina ben feta, després d’aconseguir empatar l’eliminatòria, el gol de Juande ens va deixar tocats però el Reus va seguir jugant a veure si podia aconseguir tornar a remuntar.


Potser no és va pujar, ens vam tornar a quedar a les portes, però sobretot una temporada que mai oblidaré encarà que al final se’m quedes un mal regust de boca.