Una temporada difícil, complicada, intentant jugar amb el cor, per una persona que ens va deixar aquell 6 de setembre 2010, Jordi Pitarque, on sempre el recordarem, a mitja temporada pocs hi creien, s’anava acabant la temporada i el Reus estava a 9p. del play-off, però on va començar tot va ser en un gol de Chumbi, on els més de 60 reusencs que estàvem al Olímpic de Terrassa, aquell gol valia per fer un pas més enllà i seguir encara més vius.

Després de patir durant la temporada, vam arribar a Palamòs, 1p. ens servia per fer play-off, així va ser, 1-1 i intentar, que és va aconseguir l’objectiu i pujar a #2bg3
Dins del play-off, Oviedo, vam patir i molt, és va jugar una prorroga, els dos equips, Reus i Universidad Oviedo, van marcar, o sigui que ja ni hi hauria penals, i els locals necessitaven marcar, però Sangrà en el 117’ va treure la pilota sota pals i va seguir viu l’esperança.

A Náxara va ser un recital, amb el total de 8-0, després de fer 6 gols en l’anada, aniríem a La Rioja, a menjar tapes, coincidint amb les festes de San Bernabé, com unes vacances i amb una pregunta, qui serà el que ens toqui demà al sorteig?

I per acabar Níjar, la prèvia de l’últim partit a 3ª, la crònica d’aquell partit, amb un únic titular, per recordar aquell últim moment, últim gol allí a Nijar, com és va viure el gol a terres almerienques.






Celebració amb la penya Caixa o Faixa
Celebració per Reus

Fen click a prèvia i a la crònica, podeu llegir les respectives entrades, al igual que les celebracions.

I durant aquest any, després de mantenir el bloc, un començament immillorable, amb el 12/12p. per sort no em mirat a baix, per tornar al maleït infern de 3ª, una mala dinàmica als dos primers mesos de l’any, van fer baixar posicions i saber que quan ja estàvem gairebé morts, sentenciats un any més a 2ªB, vam veure una llum i ho veiem possible fer alguna cosa històrica, però tot es va acabar en el viatge al Centenari, mentre hi hagi vida hi ha esperança,dèiem, però el que és segur aquesta temporada, la excel•lent temporada a 2ªB mai l’oblidarem.