No ha mort, l’has matat
15:51
Ja fa temps que no escrivia per aquí, i segurament
avui sigui l’últim cop que també ho faci i toca dir gairebé adéu al meu equip,
al que fa molts anys que seguixot. Encarà recordo, tindria uns 10 anys quan el
meu pare em va portar per primer cop al Municipal, en el que m’he sentit com a
casa, i ho ha sigut setmana si, setmana no.
Mai algú m’ha fet plorar tant com ho ha fet el Sr. Oliver, perquè he vist com a
poc a poc deixava morir la seva empresa, el que per mi és el meu escut, uns
colors que porto a la sang, perquè si, la meva sang, a part de vermella, també
surt negre. No li desitjo cap mal, però que cada dia, quan se’n vagi a dormir
recordi el que ha fet. No a mi, sinó a tots els que estimem aquest club.
Farà gairebé un mes,a Alcorcón se’m ficaven els pèls de punta, quan al primer
minut l’afició localaplaudia la decisió del Reus en no voler jugar el 1r minut
de joc. I durant aquest temps, no he pogut evitar recordar aquell descens a 3a,
vs
Osasuna B, com tampoc de l’ascens a Nijar,
en un any molt complicat, ni dels ontours
a 3a, 2a B i 2a Divisió i encarà menys de Santander.
Dels ontours,
em guardo, viatges, les anècdotes, moltes, no ho dubteu! I sobretotl’amistat
amb els que hem seguit aquest equip. I que gràcies al futbol he conegut a
persones d’arreu del territori, amb el mateix sentiment a l’equip de la seva
ciutat i que en el fons et fa ser simpatitzant d’aquell equip.
Queda un fil d’esperança i ara amb els jugadors que han cobrat, s'hauria de seguir competint però no estan amb els ànims per poder competir al nivell que exigeix la categoria, per cert molt maca i espectacular els camps de futbol i les ciutats que té darrere. En el millor dels casos, es baixen dues categories, això si, amb un càstig i començar a fer més gran el deute que ha deixat aquest senyor.
La ironia de Joan Oliver, és al seu currículum és periodista i economista:
1 No ha sabut comunicar la situació en tot moment
2 Tampoc ha sabut com gestionar el pressupost.
Queda un fil d’esperança i ara amb els jugadors que han cobrat, s'hauria de seguir competint però no estan amb els ànims per poder competir al nivell que exigeix la categoria, per cert molt maca i espectacular els camps de futbol i les ciutats que té darrere. En el millor dels casos, es baixen dues categories, això si, amb un càstig i començar a fer més gran el deute que ha deixat aquest senyor.
La ironia de Joan Oliver, és al seu currículum és periodista i economista:
1 No ha sabut comunicar la situació en tot moment
2 Tampoc ha sabut com gestionar el pressupost.
Que no tindre
diners al 1r mes de competició ja pot ser greu, amb tot el control que porta la
lliga, en el tema econòmic. I no és el 1r cop que ho fas, que l’any de l’ascens
els guerrers van estar 5-6 mesos sense cobrar.
Ara i sempre Força Reus, no deixarem que 109 anys d’història morin. I pel bé del futbol Sr. Joan Oliver, no agafi cap equip de futbol i menys per fer-ho empresa seva. El que hem passat aquest temps, no ho desitjo a ningú, ni al pitjor enemic. Ni al Nàstic, ni al Níjar, ni al Sangonera o com vulgui que es digui ara.
No em vull acomiadar-me sense donar les gràcies a tots els aficionats rivals, pel suport aquestes setmanes, ha quedat clar que en els moments complicats no existeixen els colors. Ús tindre sempre al cor!
Ara i sempre Força Reus, no deixarem que 109 anys d’història morin. I pel bé del futbol Sr. Joan Oliver, no agafi cap equip de futbol i menys per fer-ho empresa seva. El que hem passat aquest temps, no ho desitjo a ningú, ni al pitjor enemic. Ni al Nàstic, ni al Níjar, ni al Sangonera o com vulgui que es digui ara.
No em vull acomiadar-me sense donar les gràcies a tots els aficionats rivals, pel suport aquestes setmanes, ha quedat clar que en els moments complicats no existeixen els colors. Ús tindre sempre al cor!
Una 2a volta molt llarga
10:35
Tots els trens
porten a Miranda, i allí va ser el primer ontour amb tren, obligava a fer nit i
al costat de l’estació, un hotel de 4 estrelles, més barats que les pensions
del costat. Recordo el gol de Querol a pocs minuts del final, que va servir per
empatar el partit. Els que ens vam desplaçar a Miranda, ens vam trobar a les 3
de la tarda i sense dinar, buscàvem un lloc per “jalar” alguna cosa, però en
cap lloc excepte un, no ens volien fer el dinar, després del partit i sent ja l’hora
de sopar. A les 21:30 ja havien tancat cuina de molts bars, perquè allí sol hi
ha bars. Això sí, sempre hi havia algun bar que et faria un entrepà de bacon i
formatge, però en aquell bar, tots els entrepans son de truita i el que hagis
demanat.
Dos setmanes
després tocava anar a Soria, el pitjor partit de la temporada, però allí vam
ser una trentena, per animar a l’equip. Sol recordo veure Esglésies, bars on no et deixen cantar càntics del teu
equip, bon menjar i poc més. Perquè futbol poc. Almenys vaig aprendre, bé, en
anys anteriors també, que si surts per la nit, i arribes a casa a 1h de tornar
a marxar, millor no tombar-se al llit, per fer una migdiada.
 |
| Foto amb altres aficionats del Mirandes |
Durava la ressaca
de feia una setmana, que agafava un vol cap a Jerez, per passar 5 dies per
terres gaditanes. Segurament el millor ontour, queia una setmana abans de
carnaval, festa assegurada, sobretot dissabte per la nit. El dia del partit, un
amic d’allà ens va ensenyar la ciutat i els racons que amaga la ciutat més
antiga de la Peninsula, a part de veure el temple del Carranza, també en
l’escapada a Jerez, un altre dia, vam poder entrar a Chapín, accedir a la part
dels ultres, tot amb restes de bengales. Pescadito frito i estrella Galicia va
estar a l’altura de l’ ontour. I com no podia ser, en l’estada, es va agafar
l’hotel més barat que hi havia a booking, un hotel davant del puticlub. Per
cert, en algun bar et pots trobar diferents marques de cervesa, però el que
porta dins de l’ampolla es Cruzcampo, que no us enganyin!
Tebas, ja cansat
de que li escriguis tuits, que retardes els partits a casa, ja que les prèvies passen
volant i veus als jugadors sortir al camp per la televisió. Va decidir ficar
els propers desplaçaments en dilluns, i tocava anar a veure el líder, al seu
camp, que per cert es va treure un punt, que servia per respirar.
Barri marítim,
conegut com tarragona o quelcom així, el desplaçament que estàs més temps
esperant a sortir, que de camí al camp. Per poder tindre una seguretat, vam
anar amb bus. I només arribar, com uns 50 mossus, ens van acorralar, per
acompanyar-nos al camp. Partit avorrit, mooolt avorrit. El Reus tan sol, va
tirar un cop que va entrar, però abans d’aquell xut, van tindre que passar
90minuts. Que per cert, a la jugada següent marcava el Nàstic, però en un clar
fora de joc. Semblava el guió escrit, per algun aficionat roig-i-negre. I amb
el 0-1 a favor del Reus, es va acabar el partit.
Però no acabava
quan el col·legiat va xiular el final, a partir d’aquell moment, els “bons”
aficionats van començar a tirar pedres o trossos del mateix camp, pals de
ferro, ampolles d’aigua... i si el partit va acabar abans de les 9 de la nit,
sobre les 10:15 de la nit, els aficionats del Reus, sortíem d’aquell camp, que
amb més de 40 anys, tenen el valor d’anomenar-lo Nou Estadi, quan amb la mà pots
agafar trossos de terra o d’escala.
Hem patit, hem
viatjat, i el millor que et dona el futbol son els amics que fas, tant a casa,
com a fora amb els de l’equip contrari. La temporada que ve, seguirem d’ontour!
1a temporada al futbol professional
10:37
I que no sigui la
ultima i que hi hagi moltes més! Ja fa dos temporades, que vaig deixar de
comentar els partits, però vaig seguint anant al camp, com ja fa més de 10
anys!
Aquest any, ens
hem dedicat a gaudir del futbol i perquè no en algunes ciutats em fet turisme.
Tot va començar després de saber el calendari, i sobretot l’horari del partit,
tocava començar a ses illes un dissabte a les 19h, però vam decidir anar un
divendres per la tarda, justament amb l’avió que agafaven els jugadors. Uns vam
arribar el divendres i altres el mateix dia de partit, ens vam ajuntar en un
bar de Palma, on si feien quelcom semblant a patates braves, i no les que vam
menjar a Elda feia 3 mesos enrere. El partit no va poder anar millor, una
victòria al 89’ obra de Benito, un golàs! Després tocava celebrar-ho amb unes
birres pels carrerons de Palma. Ja diumenge, tocava fer d’alemany per l’illa
que a la nit tocava tornar a l’aeroport, que a les 7 sortia l’avió cap
Barcelona.
 |
| Alguns dels que vam estar a Mallorca |
Fins a l’octubre
no tornàvem d’ ontour, aquest cop va ser a Girona, on vam patir la 1a derrota
de la temporada. Massa bonic era tot, però quina gran rebuda, que allà era el
dia del soci, i “donaven” botifarra i birra. Dos setmanes després tocava
Murcia, vam anar amb cotxe, després d’aquell desplaçament, als 5 que vam anar
amb cotxe, el club ens va regalar una bufanda a cada u, que més per celebrar
l’única victòria fora de la temporada amb més d’ un gol de diferencia amb el
rival.
Amb el mateix pla
que Murcia, dos dies abans de jugar, organitzàvem el viatge cap Alcorcón, però
ja sí tocava fer nit per allà. També vam aprofitar per anar a veure a la tieta,
que viu allà, que a més a més, ens va fer el sopar, i ara sembla que té 4
nebots més. El partit, va ser el pitjor, fins aquell moment de la temporada, no
s’havia viatjat a Soria, però això ja us ho explicaré a la 2a part. El sopar
que va sobrar, va servir per dinar el dia següent a la parada de servei de La
Muela.
L’últim desplaçament de la 1a volta, després d’assaborir la victòria i
fer-nos més forts en la derrota, tocava desplaçament a Zaragoza. Que va ser
d’empat. Pel desplaçament hi havia dos opcions, anar amb bus, o en cotxe i
quedar-se per allà el cap de setmana, ja podeu imaginar quina va ser l’elegida.
A l’hora de dinar, servidor es va donar compte que l’entrada comprada pel mati
es va quedar a l’hotel, i es tenia que tornar a per ella, si volia veure el
partit. De camí sol hi havia 30min caminant i dos casinos.
Mallorca – Girona – UCAM – Alcorcon – Zaragoza, els 5 primers ontours de la
1a experiència a 2a divisió. Cada u té el seu tresor, la seva anècdota, demà
tindreu la segona volta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
